La soldadura de materials plàstics semielaborats es descriu a la ISO 472 com un procés d'unió de superfícies suavitzades de materials, generalment amb l'ajuda de calor (excepte la soldadura amb dissolvents). La soldadura de termoplàstics es realitza en tres etapes seqüencials, a saber, preparació de la superfície, aplicació de calor i pressió i refrigeració. S'han desenvolupat nombrosos mètodes de soldadura per a la unió de materials plàstics semielaborats. Segons el mecanisme de generació de calor a la interfície de soldadura, els mètodes de soldadura per a termoplàstics es poden classificar com a mètodes d'escalfament extern i intern, com es mostra a la figura 1. Classificació dels mètodes de soldadura per a materials polimèrics semielaborats.
D'altra banda, la producció d'una soldadura de bona qualitat no només pot dependre dels mètodes de soldadura, sinó també de la soldabilitat dels materials base. Per tant, l'avaluació de la soldabilitat és d'importància crítica abans de l'operació de soldadura (vegeu Soldabilitat reològica) per als plàstics.
