En física i enginyeria elèctrica, un conductor és un objecte o tipus de material que permet el flux d'un corrent elèctric en una o més direccions. Un cable metàl·lic és un conductor elèctric comú. El corrent elèctric es genera pel flux d'electrons carregats negativament, forats carregats positivament i ions positius o negatius en alguns casos.
Perquè el corrent flueixi, no és necessari que una partícula carregada viatgi des de la màquina que produeix el corrent fins a la que la consumeix. En comptes d'això, la partícula carregada simplement ha d'empènyer al seu veí una quantitat finita que l'impulsarà i continuarà fins que una partícula s'introdueix al consumidor, alimentant així la màquina. Bàsicament, el que està passant aquí és una llarga cadena de transferència d'impuls entre els portadors de càrrega mòbil; el model de conducció Drude descriu aquest procés amb més rigor. Aquest model de transferència d'impuls fa que el metall sigui una opció ideal per a un conductor, ja que els metalls, característicament, posseeixen un mar deslocalitzat d'electrons que ofereix als electrons prou mobilitat per xocar i, per tant, efectuar una transferència d'impuls.
Com s'ha comentat anteriorment, els electrons són el motor principal dels metalls; no obstant això, altres dispositius com l'electròlit(s) catiònic d'una bateria o els protons mòbils del conductor de protons d'una pila de combustible depenen de portadors de càrrega positiva. Els aïllants són materials no conductors amb poques càrregues mòbils que suporten només corrents elèctrics insignificants.
